LA PAU

 “Pau” és una paraula molt curta, de només 3 lletres, que pot arribar a significar un món millor i un futur pacífic. Una vida sense violència masclista, racista, homofòbica o religiosa. Avui, el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, és el moment perfecte per a donar un cop d’ull a aquestes situacions on la violència hi és present i reflexionar sobre cada un dels casos.

“Quan em van preguntar sobre alguna arma que superés el poder de la bomba atòmica, vaig suggerir la millor de totes: la pau”. Aquesta coneguda frase de Albert Einstein destaca la força que té la pau respecte la violència. Tal i com l’amor supera la ira, les bombes i les armes mai seran capaces de vèncer milions de cors units amb un únic propòsit: la pau mundial. I és que, si tots cooperem i ens ajudem mútuament, podem aconseguir això i més. No és necessari l’ús d’armes ni de la violència per a solucionar conflictes. És necessària la pau. I amb ella, podem arribar a ser imparables i promoure l’eufòria arreu del món.

“Tothom té dret a triar el seu propi destí”, va dir Bob Marley en un dels seus concerts. Els drets humans són imprescindibles, són un motiu d’unió entre nosaltres. Tothom hauria de ser lliure de fer el que més li agradi, d’estudiar el que li interessi, de convertir-se en el que més li inspiri i, el més important de tot, de ser el que vulgui. Els pensaments i les opinions de cada persona són diferents, igual que els seus gustos i les seves aficions.

“Totes les persones haurien de ser tractades igual, sense importar qui són o a qui estimen”. Barack Obama va ser president d’Amèrica abans que Trump, i se’l caracteritzava per la pau que promovia a cada discurs que feia. En aquest cas, volia posar fi al racisme i l'homofòbia, un tipus de violència molt extens però que cada cop es va fent més petit. Encara que siguem de diferent color i estimem a qui vulguem, se’ns ha de respectar, ja que tots som humans i junts formem una família.

“Si jutges la gent, no tens temps d’estimar-la”. Aquesta frase la va dir Teresa de Calcuta, una monja que va ser venerada Santa per l’Església Catòlica Romana. Un món sense prejudicis és difícil d’aconseguir, però el que sí és cert és que molts adolescents, infants i joves són víctimes de l’assetjament escolar. Aquest tipus de violència no és només física, sinó també psicològica, i hi entra en joc l’agressió verbal directa i indirecta. Per això, si ens veiem involucrats en aquesta situació, el millor és demanar ajuda i estar al costat d’aquells que més ens estimen i més suport ens donen.

Avui és el Dia Escolar de la Pau, i s’ha de celebrar amb alegria i pacifisme. Hem de lluitar contra tots aquests tipus de violència que no sempre són ateses, i només podem fer-ho units i amb valentia. Tal i com va dir Mahatma Gandhi: “La força no ve de la capacitat física. Ve d’una voluntat indomable”.

SEGONA TROBADA FEAC

 El passat 14 de març vam dur a terme la segona Trobada FEAC d’aquest curs. Aquesta va girar al voltant del tema de la SOBREPROTECCIÓ dels pares cap als fills.
Vam començar amb una dinàmica per trencar el gel entre els assistents, tot seguit vàrem fer la lectura d’un cas pràctic sobre el que vam generar un treball en grup i una posada en comú. Després d’extreure’n les conclusions, vam projectar un vídeo d’una psicòloga que donava unes recomanacions i vam generar un debat.
L’acollida per part de les famílies va ser fantàstica, ja que vam comptar amb una gran afluència amb una actitud participativa i amb ganes d’explicar les seves experiències. Aquesta alta participació ens fa veure que el “Projecte FEAC” ja està consolidat a l’escola i ens il•lusiona a tot l’equip de mestres que preparem les sessions a seguir tirant-lo endavant. Gràcies.

Venezuela

Sovint organitzem campanyes solidàries a l’escola per a ajudar els més desafavorits, però realment sabem on van els nostres donatius? Campanya del sobre, esmorzar solidari, bar solidari… Moltes vegades ens plantegem si realment l’ajuda arriba a aquell que ho necessita.

És per això que us fem arribar unes fotografies fetes a la "Capilla San José" de la ciutat de Caracas (“Venezuela”) on es veu com es fa arribar el material escolar a diversos nens apadrinats per l’ONG Manyanet Solidari per tal que puguin accedir a un nou curs.

Gràcies a tots per fer-ho possible. El nostre esforç ha valgut la pena.

ESMORZAR SOLIDARI

 El dijous 21 de març, vam celebrar a l’escola un “esmorzar solidari”. Era el primer d’aquest curs. Aquest consisteix en què els alumnes, mestres i professors que ho desitgen compren per esmorzar un tiquet solidari per l’import de 2 euros i a canvi reben un entrepà i una beguda.
Els diners recollits, un cop descomptades les despeses, es destinen a facilitar l’accés als estudis a nens de Camerun, Colòmbia i Veneçuela a través de l’ONG Manyanet Solidari. És fantàstic veure com un gran nombre d’alumnes i professors participen d’aquesta activitat amb l’objectiu d’ajudar aquells que més o necessiten.
Aquesta és una activitat més promoguda des del Departament de Pastoral de l’escola i amb ella es pretén, a part de recollir diners per a l’ONG, conscienciar i educar als alumnes sobre la necessitat d’ajudar-nos els uns als altres ,valor fonamental dins de la nostra escola.

Voluntariat

 
Què és ser voluntari? Dedicar una part del teu temps al servei dels altres sense rebre cap mena de retribució econòmica.
Aquesta seria la definició com a tal, però quin significat esdevé a la persona que és voluntària com a tal?
Em dic Carme Albert Hohenhorst, tinc 17 anys i sóc exalumna de l’escola Manyanet Molins, la qual m’ha educat i construït com a persona.
Des de ben petita a les aules, ens han ensenyat els valors de compartir i ser solidaris entre altres. A mesura que han passat els anys cada vegada m’he donat més significat a aquestes dues paraules i les he aplicat al meu dia a dia.
Tot i tenir una vida ocupada d’estudiant, he complementat el temps lliure restant per a participar en varies activitats com a voluntària, com ho ha estat el “Nadal Solidari” organitzar per “Càrites Parroquial” durant la setmana passada i el Gran Recapte organitzat pel Banc dels Aliments de Barcelona.
Ja a la ESO, mitjançant el Pastoral vaig participar per primera vegada com a voluntària tanmateix en el “Nadal Solidari”, i actualment com a alumne de 2n de Batxillerat, em vaig posar en contacte amb l’Eduard Soler, així fent-me possible l’oportunitat de participar com a voluntària aquest passat divendres 14 de desembre un cop més.
Aquesta motivació personal d’ajudar a les persones que m’envolten m’ha servit per conèixer el meu futur acadèmic i professional. Tanmateix, el voluntariat ha estat la font principal per a dur a terme el meu Treball de Recerca, ja que l’he tractat sobre “El Banc dels Aliments en la societat”, més concretament en la funció que esdevé aquest i les entitats, fundacions i organitzacions que serveixen com a “intermediaris” per a la distribució dels aliments a les famílies.
Juntament amb una altra ex-alumna i dos actuals alumnes de 3r de la ESO, vam portar els aliments proporcionats pels alumnes de totes les edats de l’escola a la Parròquia. Allí amb la voluntària corresponent i el propi Eduard vam dur a terme la tria, comptabilització i distribució dels aliments en les diverses tasques que servirien per a les famílies de Molins de Rei.
Com a experiència pròpia, el voluntariat m’ha canviat com a persona. El fet d’estar realitzant una acció que ajuda a les famílies amb aquesta necessitat bàsica, com ho són els aliments, m’ha fet veure la realitat que es viu en l’actualitat, no tot és el que sembla.
Per molt que estiguem considerats dins la franja de país desenvolupat, si hi ha aquest tipus de necessitat, considero que és bastant “il•lusa” la situació, s’hauria de buscar alguna mena de solució per arribar al punt de que aquest recurs com ho seria la donació d’aliments, ja no fos necessari, ja que tothom pogués tenir us mínims per subsistir.
Cal afegir que considero que l’escola Manyanet Molins, fa la funció de conscienciar i sensibilitzar, dins les seves capacitats, al jovent i d’avui en dia, perquè s’adonin d’aquesta realitat i perquè s’incentivi la participació com a voluntaris d’aquests en un futur.
Tot i no haver superat la xifra de recollida d’aliments de l’any passat, havent estat un xic fluixa, gràcies al menjar recollit a l’escola s’ha pogut estabilitzar en certa manera la xifra d’aliments.
Per tant, com a ex-alumna implicada en el voluntariat, vull agrair la participació dels voluntaris en el “Nadal Solidari” i a “Càrites Parroquial” per a dur a terme aquesta ajuda tan necessària a les famílies de Molins de Rei.
Carme Albert