TRANFORMANT L’ESCOLA PER CONSTRUIR UN FUTUR MILLOR

Al llarg de la història, l’escola ha estat concebuda com un espai tancat, allunyat de la realitat social i individual. Durant segles, l’escola ha estat un lloc transmissor de continguts, en la seva majoria conceptuals, que s’aprenien de forma memorística amb els alumnes asseguts en unes taules perfectament alineades davant de la tarima en la qual s’alçava el/la professor/a per impartir la seva classe magistral durant una hora sencera.

Aquest model d’escola ocupava als nens, nenes i joves aprenent una sèrie de continguts purament acadèmics, que, en poques ocasions, els servien per afrontar la vida quotidiana i aprendre a conviure en societat. A la fi del segle XIX i principis del XX amb el moviment de l’Escola Nova, gràcies a les aportacions d’alguns pedagogs i pedagogues (Maria Montessori, Célestin Freinet, Johan H. Pestalozzi, entre uns altres) es comença a concebre l’escola com a part activa de la societat, és a dir, que el que s’aprengui a l’escola serveixi per formar ciutadans que tinguin lloc i siguin valorats dins de la societat.

En contraposició a aquest corrent, es van desenvolupar altres moviments “antiautoritaris” basats en corrents filosòfics (Naturalisme, Anarquisme i Psicoanàlisi) que no creien en la institució escolar ja que aquesta limitava la llibertat individual, i en el seu lloc van crear espais educatius o d’aprenentatge no institucionalitzats. Pocs més han estat els moviments de renovació i transformació fins no fa gaire! Però avui en dia tothom (centres, professorat, famílies, administració educativa,..) han vist la necessitat de transformar les escoles per assegurar-nos el futur amb garanties. La nostra escola va néixer ja amb aquesta pretensió: millorar la societat del futur educant a les futures famílies! D’aquesta manera en el nostre recorregut cap a l’excel·lència en la innovació educativa estem TRANSFORMANT L'ESCOLA des de la vessant , metodològica i arquitectònica.