Recollida del premi Pilarín Bayés

 

 

 

 

Durant uns quants anys el cicle inicial participa en el Concurs de Contes Pilarín Bayés.  El llarg d'aquesta trajectòria els alumnes de l'escola en diferents edicions han sigut guanyadors/es.  Enguany  també estem de celebració perquè el passat dijous dia 7 de juny els alumnes de 2n de primària van recollir el premi.  Va ser un dia molt especial per a tots, els alumnes van poder  conèixer a la Pilarín Bayés, una gran il·lustradora però també una gran persona que va respondre a diferents preguntes que van fer als nens i nenes. 

El premi consistia en l'edició del llibre dels contes guanyadors il·lustrats per la dibuixant Pilarín Bayés.

El conte el podeu trobar a les llibreries. Contes per canviar al món. Premi Pilarín Bayés. Editorial Mediterrània.

Aquest és el conte que vam elaborar entre tots amb el tema idees per a canviar al món. 

 

Una nit estrellada

Aquella seria una nit molt especial. Era la primera vegada que aquells nens passarien la nit fora de casa i dormirien en una tenda d’acampada. La Mònica, la monitora, els va començar a explicar una gran història, sota aquella nit tant estrellada i ells, estirats damunt les màrfegues, contemplant el cel i en silenci, l’escoltaven .... - Sabeu quin és l’origen de tantes estrelles?- Tots estaven atents i encuriosits... : “Mireu... temps era temps, que el món era tot fosc no hi havia llum, no hi havia cap estrella, era un món trist, no hi havia alegria ni colors,...Un grup de nens i nenes com vosaltres, que un dia estaven passejant pel carrer, es van trobar una persona gran que no tenia res per menjar i dormia en un banc de la plaça del poble. La Clara, el va veure i no li va agradar gens. El dia següent al matí la Clara li va demanar al seu pare si podien fer un altre entrepà per esmorzar. El pare no va entendre el perquè... però sense preguntar, van preparar dos entrepans. A la tarda, la Clara i els seus amics, com cada dia, van passar per la plaça del poble i la nena, en veure l’home assegut al banc, va obrir la seva motxilla i li va donar l’entrepà. En veure això, a l’home li va canviar la cara...se li va dibuixar un somriure i va dir :- GRÀCIES! Els nens, aquell dia van tornar a casa molt contents i van explicar els seus pares el què havien fet. Aquella nit el cel estava fosc i negre com qualsevol altre nit, però de sobte, van veure que hi havia una petita escletxa de llum que il·luminava la negra nit. Els habitants del poble se’n van adonar i van sortir de les cases a contemplar fascinats aquella llum tan estranya que es veia al cel.

Al dia següent la Clara i els seus amics van anar cap a l’escola però van veure que el Quim no havia anat la classe. La mestra va preguntar als companys si sabien perquè el Quim no havia anat però ningú ho sabia. En acabar l’escola, van decidir anar a casa del Quim a veure què li havia passat . Quan van arribar el Quim els va obrir la porta,i els seus amics li van preguntar perquè no havia anat a l’escola. El Quim els va explicar que la seva mare s’havia trobat malament i havien hagut d’anar a l’hospital. Els amics d’en Quim van decidir quedar-se amb ell, fer-li companyia i animar-lo. S’ho van passar molt bé, jugant a disfresses van passar tota la tarda rient. Es va fer tard i era l’hora de tornar a casa, els amics es van acomiadar d’en Quim amb una gran abraçada. En Quim els va donar les GRÀCIES perquè aquella tarda trista havia estat tant alegre!

Els nens en tornar cap a casa, van veure en la foscor de la nit hi havia no una llum sinó que ja eren dues, que il·luminaven el cel amb força. Es van quedar astorats contemplant el cel. Van pensar que era una nit molt bonica.

El matí següent no va sonar el despertador, era dissabte i tots van poder fer una mica més el mandra al llit, feia un dia de sol lluent i començava a fer un bon temps.

La Clara es va llevar i esmorzar molt ràpid i va dir als seus pares que aniria amb els seus amics, aprofitant el bon dia que feia, al rierol de la Pedra, una petita riera que travessava el poble.

Va passar per casa del Quim i els dos van anar recollint els altres companys. Tots junts van arribar al rierol de la Pedra. De sobte es van quedar parats quan van veure que el riu estava brut d’escombraries, deixalles; ampolles de plàstic, llaunes,.... la Gemma va dir: -aquest no és el rierol de l’estiu passat quan veníem a banyar-nos... què l’hi ha passat?? En Miquel estava ben enfadat. Com pot ser que hi hagi persones que embrutin un lloc tan bonic? En Miquel va proposar d’anar a l’ajuntament a demanar guants i bosses d’escombraries per recollir aquella brutícia del rierol de la Pedra. El secretari de l’alcalde es va quedar bocabadat en veure la iniciativa d’aquells nens. Van recollir tota la brossa, i el rierol va quedar tal com el recordaven, net i preciós. Esgotats de la feina del matí, van decidir anar a casa a dinar i fer una petita migdiada. Aquella tarda, va sonar el telèfon de casa del Miquel. Era l’alcaldessa, que va demanar al nen que busqués els seus amics i anessin tots a l’ajuntament. Un cop allà l’alcaldessa els va donar les GRÀCIES!

Aquella nit al cel hi havia tres estrelles que il·luminaven la negra nit. Va ser una nit meravellosa. La Clara, en Quim , en Miquel i els seus amics van entendre llavors que sempre que fem una cosa bona per a construir un món millor al cel neix una estrella nova. Si aquesta nit veieu el cel estrellat, penseu que hi ha moltes persones al món, que volen canviar-lo i fer-lo millor. Vosaltres voleu canviar el món? Tots van respondre a l’ UNISON: Siiiiiiii!”

Conte contat conte acabat”- Diu la Mònica..

.

Mapa

RSS