Els del 78, trobada d'exalumnes

 

 

 


Us heu preguntat mai que dura un instant? Segurament, respondríem amb xifres ben petites i a vegades prou invisibles per poder veure-les. Doncs bé, el darrer dissabte dia 9 de juny vam viure un instant de 26 anys de durada.

Era llavors, fa 26 anys, que ens dèiem adéu entre abraçades, petons i llàgrimes. Ens prometíem, il·lusos de nosaltres, que seguiríem en contacte, i és clar, llavors ni xarxes ni mòbils ni res de res, només el telèfon de casa els pares i alguna persona més afortunada potser amb un correu postal.

Dissabte, com si d’un instant es tractés, absorbíem d’una xuclada 26 anys, repreníem converses oblidades, apareixien records desconeguts, sorgien complicitats que sempre hi eren i no moriran. Algunes persones com sempre, la mateixa cara, gestos… d’altres causaven sorpresa amb el conseqüent crit de “no fotis! ets tu?”, i així ens redescobríem de nou els uns als altres, i això ho fèiem mentre passejàvem de nou per aquells passadissos i pujàvem aquelles interminables escales acompanyats de mestres que tants anys van formar part del nostre cercle.

Érem persones de 40 anys fets, les quals ens envaïen se’ns parar mil anècdotes que ni en sabíem que érem protagonistes.

Els anys d’escola son inesborrables, i només cal endinsar-s’hi una mica per reviure aquells moments bons i dolents, que ens van fer créixer.

Recordar moments rere un pilota a la pista de sempre, un bon àpat al porxo on tants crits havíem fet. I al final de la nit, quan tornes a dir adéu, el teu cap bull, i et diu no! no vols esperar 26 anys més, vols seguir escoltant, vols seguir rient, vols seguir gaudint en definitiva de l’amistat. Aquella que vam forjar sota la mirada d’una escola que ens va veure créixer i que ara de nou ens ha retrobat.

Imagineu per un moment que de cop truquen a casa vostra i apareix una gentada, doncs això, això és el que va passar dissabte, que en un instant vam recuperar moltíssimes amistats.

El nostre agraïment a l’escola per l’acollida i per fer-nos sentir en tot moment que l’escola era casa nostra, de fet l’escola sempre serà casa nostra.

Mapa

RSS